Aquest estiu, a colònies, alguns nens i nenes van escollir com símbol de tristesa la foscor absoluta i com a símbol d’alegria, la claror resplendent.
Quan la simbologia se’ns decanta cap a la rotunditat dels extrems, poden haver passat dues coses: o no tenim prou experiència, com en el cas dels infants, o, quan ens fem grans, aquesta experiència ens fa massa por i l’absolutitzem i demonitzem; sigui com sigui, no veiem els matisos i no gaudim dels grisos, taronges, blaus, verds, liles que no són rotunds, ni radicals, ni definits, ni extrems, però que ens donen la pau de saber-nos tot imperfectes i necessitats dels altres.
Gaudir del que tenim al davant sense pretendre canviar-ho tot. Afegir el nostre color personal al conjunt, no perquè sigui perfecte, sinó perquè sigui una mica més complert.
Han passat grans coses a l’estiu, amb molt de color: l’expo, els Jocs olímpics i altres coses, potser amb menys ressò, però ben farcides de pluralitat.
Han passat moltes coses petites a casa de cadascú, amb els amics que ens hem trobat, amb les noves experiències que han afegit aquells matisos que ens permeten veure més enllà del fosc absolut i del clar resplendent.
Un nou curs, 2008-2009. No comencem de zero, tenim moltes experiències que ens encoratgen a mirar endavant amb la paleta de colors, les tèmperes o els sprays per poder seguir tenyint de matisos la nostra vida del dia a dia.
Quin serà el traç que farem entre tots i totes? Us esperem al Centre Passatge, tenim un bon repertori de bases on poder deixar el vostre color preferit i veure com queda en el conjunt.